{niudelagarsa}

Tancat per vacances. Me’n vaig a Tarascones.

“A dues veus / A dos voces”.

Dimecres 12 de maig a les 19:30h / a la llibreria La Central (carrer Mallorca 237*)

Telonejaré Manuel Vilas i, si hi ha buena onda, farem un duet. Modera Borja Bagunyà. Més info aquí.

* Acabo d’adonar-me que La Central té el mateix número que l’habitació maleïda de El resplandor. Que lo sepas.

Troballes (6)

Ahir devia ser dia de recollida de mobles i trastos que no serveixen per re, perquè baixant de la Bodegueta de Pàdua ens anàvem trobant llibres pel camí. Vaig poder triar, fins i tot: “Narayama” de Shichirô Fukazawa, “Llibre de l’evidència” de John Banville i —last but best— “Dianética” de L. Ronald Hubbard! I a les tres del matí vaig trobar una carta de la baralla espanyola: 5 de bastos.

[Spam #3: El Sistema D13]

El “Twistanschauung” al webcòmic del Sistema D13.

:-)

“Pedro Páramo” (Anagrama, 1993) de Juan Rulfo.

Hi ha aquest tipus de novel·les que podríem anomenar progressives: el punt de partida és unívoc però es van eixamplant sobre la marxa, incorporant veus i informació.

Potser per a insistir en aquest recurs del més i més i més, mentre llegia “Pedro Páramo” el llibre —l’objecte— s’anava desmuntant. A l’entrada del poble de Comala algunes pàgines ballaven. Vaig fer l’esforç de no obrir gaire el llibre perquè temia que els primers fulls es desencolessin però, efectivament, això és el que va passar cap a la meitat del llibre. El crescendo de destrucció —¿l’escalada de violència?— va acabar amb la tripa separada del llom. Ara és impossible llegir “Pedro Páramo” sense que acabi escampat per terra, desordenat. Esta novela se autodestruirá en cinco segundos. Bravo, Compactos Anagrama.

Si tot va bé “Un poble que es deia Tarascones” recordarà “Solaris”. Estamos en ello.