{niudelagarsa}

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (12)

Als escriptors joves, Amanda Sykuler els recomana fugir de la primera persona del singular als seus escrits. «Eviten, por el amor de Dios, hacerse l*s gracios*s o hacerse l*s listill*s». Es veu que la primera persona dóna peu a lluir ironia, mentre que la tercera suavitza tota exhibició personal, sigui per la banda humorística o la intel·lectual.

Diria que Sykuler és d’aquelles que diferencien entre ser graciós i fer-se el graciós.

Això, jovent, escriviu-vos el melic, si voleu, però feu-ho en tercera del singular. Com Diego Armando.

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (11)

Amanda Sykuler l’anomena «frase chin-pon». És l’oració que recupera, al final del text i amb l’intenció de segellar-lo, alguna idea dita anteriorment. Acostuma a ser molt curta. Chin-pon. Produeix al cervell del lector una mena de flaix lluminós, perquè una frase passada fa contacte amb la frase final. El cervell lector s’encarrega d’unir-les. S’encén la llumeta.

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (10)

Parlem de diàlegs: Amanda Sykuler dubta de la utilitat dels punts suspensius en el diàleg d’estil directe dels personatges. Si —escrivint— t’hi pares a pensar, afegiries punts suspensius a tot arreu perquè les converses reals són plenes d’espais en blanc, frases avortades, idees que no s’expressen en veu alta…

I abusar dels punts suspensius a la narració, prohibit sota pena de mort.

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (9)

Sobre la repetició d’informació ja donada en la narració, Amanda Sykuler escriu: «Un error muy grave (a no ser que seas Rodrigo Fresán y repitas frases y más frases por el bien de la hipnosis)».

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (8)

Segons Sykuler, els tallers d’escriptura han difós la idea que un escriptor no ha de dir Mariana andaba nerviosa por la amenaza de Juan sinó De camino a lo de Juan, Mariana llenó el cenicero del auto. El consell s’ha convertit en dogma. L’escriptor ha de mostrar, més que explicar, insisteixen.

«No es cierto al 100%» —l’opinió de Sykuler és ben diferent— «El cine ya nos da esa clase de detalles (acciones, principalmente visibles, que refieren indirectamente la vida interna, e invisible, de los personajes). ¿Acaso la literatura debe olvidar que dispone de una orden judicial para penetrar en la cabeza de sus personajes? No. Y no. El pensamiento/emoción debe registrarse de la única forma en que no pueden hacerlo los medios visuales. Desde dentro».

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (7)

Aconsellant evitar els llocs comuns de la narració novel·lística, Amanda Sykuler dedica dues pàgines a burlar-se dels «frunció el ceño», els «ojos inyectados en sangre» i els «tenía una edad indefinida» —que segurament és el més avorrit i indefinit dels clichés—. Qui estigui lliure de pecat.

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (6)

«Pasar el detector de verbos-ser-estar-tener-haber y reconstruir la frase en su ausencia».