{niudelagarsa}

Tengui/Falti (7).

Michael Moorcock no està traduït al català perquè els autors prolífics no poden ser bons.

“Salón de belleza” (Tusquets, 2000) de Mario Bellatin.

Té el mateix sentit decadent que “La puerta de las cien penas” de Kipling: un saló d’estètica reconvertit en una residència per a moribunds d’una estranya plaga. Imagino parets d’un vermell intens que fan tornar bojos els peixos d’aquari que el protagonista col·lecciona.

La bellesa d’aquest llibret és excèntrica, perifèrica. A Bellatin, jo li encarregaria un relat eròtic. Sé que el portaria al límit —del gust— sense deixar de ser exquisit ni estendre’s més del compte.

“El quimérico inquilino” (Valdemar, 2009) de Roland Topor.

A Topor li interessa el pipi i la caca. No és una novel·la que s’enrosca com una serp; és una tènia.