{niudelagarsa}

“Bajo el mar” (Juventud, 1973) d’Alain Grée.

Llàstima que no sé fer fotos. Grée!

“Aventura en los Andes” (Noguer, Cuatro Vientos, 1969) de Hanns Radau, il·lustrat per Heiner Rothfuchs.

Aquesta és la primera pàgina. La il·lustració entra a poc a poc.

“Alfred Hitchcock y los tres investigadores” {Pròximament a “Un poble que es deia Tarascones”}

Decepció: en Gripau i en Gripou dormen en llits separats. So, Frog and Toad are —just— friends.

“Vamos a cazar un oso” (Ekaré, 1993) de Michael Rosen (text) i Helen Oxenbury (dibuix).

Com que està basat en una cançó infantil se li perdona la rima: les repeticions no cansen, però els acabats en oso són dolorosos danyosos nocius feixucs.

Alguns/nes diran que el conte és heteronormatiu i reforça el tòpic de la família nuclear, però enlloc s’insinua que entre els personatges —Mascle Adult (A), Femella Adulta (B), Mascle Immadur (C), Femella Immadura (D), Bebè Asexuat/da (E) i Gos (F)— les relacions sexuals estiguin limitades a A i B. De fet, el conte acaba amb tota la colla a sota el mateix edredó.

Collons, aquesta joia ja té 20 anys. Pot ferir la sensibilitat del gènere Ursus.

“Frederick” (Kalandraka, 2004) de Leo Lionni.

Entre Matthew i Frederick —els ratolins protagonistes de “El somni de Matthew” i “Frederick”, respectivament— em quedo amb el segon. A Mathew li arriba la fama perquè col·loca tots els quadres i l’exposen al MoMA; Frederick, en canvi, es posa vermell quan li diuen que es poeta. I fa cara de gilipolles.

Fan a muerte de Frederick, el collage, la monotípia i Leo Lionni.