Llegir als bars de Barcelona (7)
Al Mauri de Provença amb Aribau pots alternar la lectura amb una mica de telestreet —el que sempre hem fet a les terrassetes, però amb un vidre pel mig; així dissimules—. Te la claven amb el cafè; per compensar, queda’t a llegir més de tres hores; això els emprenya molt.
Si és Creative Commons no és robar, no? La foto, aquí.
Llegir als bars de Barcelona (6)
Bar Henry. Travessera de Dalt, 5-7. Bancs de vellut vermell al costat d’una paret emmirallada —per si ets presumit o vols petar-te un gra (algun dia escriuré sobre la relació que existeix entre l’impuls quasi-metafísic de petar-te els grans i certs recursos abrasius i burxants de l’obra d’Antoni Tàpies. En sèrio).
Llegir als bars de Barcelona (5)
A Castillejos 426 hi ha una terrassa amb una pèrgola de parra. El terra és una barreja de grava i burilles de tabac. Quan et serveix, l’amo del bar et diu Maestro.
Llegir als bars de Barcelona (4)
Cafè baratíssim + Silenci = Cafeteria de la Biblioteca Mercè Rodoreda.
Llegir als bars de Barcelona (3)
Wifi, exposició fotogràfica, cafè de comerç just —filosofia Q—, infusions xulis i xocolata ecològica. Me’n ric però el Manduca és un bon lloc. Carrer Indústria amb Dos de Maig.
Llegir als bars de Barcelona (2)
Enric Granados és un carrer tranquil —exemple de com hauria de ser tot l’Eixample—. A la terrassa de Cal Barrera la llum arriba filtrada pels plàtans i un arbre de fulles rodones que no sé com se diu.
Crec en una literatura fundada a les terrasses. Amèn.
