Llibres publicats el 2009 que —si tingués calers— regalaria:
“Els jugadors de whist” (Empúries) de Vicenç Pagès Jordà. Perquè són tres novel·les pel preu d’una, actualitza la definició d’amor-obsessiu post-facebook, i mola jugar al trivial de les referències culturals.
“Algo de mi mismo” (Pre-textos) de Rudyard Kipling. Perquè escriu senzill i exquisit alhora; capaç de dir sustitutos continentales importados en comptes d’esclaus negres africans. Una esvàstica a la coberta d’aquesta biografia i pujarien les vendes.
“El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres” (Impedimenta) de Marta Peirano i Sonia Bueno (Ed). Perquè Impedimenta edita a dues tintes i amb carinyu, i els llibres que apleguen textos d’èpoques, gèneres i autors dispars —encara que parlin de robots i humans— es llegeixen amb més ànsia i curiositat.
“Contes” (Labutxaca) de John Cheever. Perquè són contes i són de Cheever. I perquè és més lleugera i barata que l’edició de Proa.
“Génesis” (Salamandra) de Bernard Beckett. Perquè si tens cosins young-adult és millor que els adoctrinis tu amb les teves idees que no pas els pares, l’escola o la televisió.
“Todos los cuentos” (Tusquets) de Cristina Fernández Cubas. Perquè és necessari promocionar la literatura catalana. I si és de la fantàstica, millor.
“Al peu de l’escala” (Edicions 62) de Lorrie Moore. Perquè vull, perquè tinc ganes que plogués. No l’he llegit encara.
“El fondo del cielo” (Mondadori) de Rodrigo Fresán. Perquè si a Fresán el comptem com a extraterrestre sense gènere —ni ciència-ficció ni lite seriosa— em queda una llista de recomanacions on es respecta la paritat —4 senyors, 4 senyores i 1 àlien—. Bon nadal.
