{niudelagarsa}

Feb 23
Permalink
Escribir relatos podría ser adictivo si no fuera condenadamente difícil obtener un buen resultado”.
— “El arte del silencio” (2002) de Nuria Barrios {La frase surt d’una antologia de conte espanyol —autors radicats a Espanya; hi ha el Jordi Puntí i el Rodrigo Fresán—, que Páginas de Espuma va encarregar a Andrés Neuman, i en la que els antologats adjuntaven un petit text a mode de poètica. La de Fresán és per a emmarcar. Augustament diu: «Cuando la novela despertó, el cuento todavía estaba ahí»}
# / Llibre de contes / Cites / Nuria Barrios / Rodrigo Fresán
*
Feb 20
Permalink
“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (9)
Sobre la repetició d’informació ja donada en la narració, Amanda Sykuler escriu: «Un error muy grave (a no ser que seas Rodrigo Fresán y repitas frases y más frases por el bien de la hipnosis)».

“Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí)” (9)

Sobre la repetició d’informació ja donada en la narració, Amanda Sykuler escriu: «Un error muy grave (a no ser que seas Rodrigo Fresán y repitas frases y más frases por el bien de la hipnosis)».

# / Escribí tu primera obra maestra en 30 días (o por lo menos escribí) / Rodrigo Fresán
*
Dec 24
Permalink
Llibres publicats el 2009 que —si tingués calers— regalaria:
“Els jugadors de whist” (Empúries) de Vicenç Pagès Jordà. Perquè són tres novel·les pel preu d’una, actualitza la definició d’amor-obsessiu post-facebook, i mola jugar al trivial de les referències culturals.
“Algo de mi mismo” (Pre-textos) de Rudyard Kipling. Perquè escriu senzill i exquisit alhora; capaç de dir sustitutos continentales importados en comptes d’esclaus negres africans. Una esvàstica a la coberta d’aquesta biografia i pujarien les vendes.
“El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres” (Impedimenta) de Marta Peirano i Sonia Bueno (Ed). Perquè Impedimenta edita a dues tintes i amb carinyu, i els llibres que apleguen textos d’èpoques, gèneres i autors dispars —encara que parlin de robots i humans— es llegeixen amb més ànsia i curiositat.
“Contes” (Labutxaca) de John Cheever. Perquè són contes i són de Cheever. I perquè és més lleugera i barata que l’edició de Proa.
“Génesis” (Salamandra) de Bernard Beckett. Perquè si tens cosins young-adult és millor que els adoctrinis tu amb les teves idees que no pas els pares, l’escola o la televisió.
“Todos los cuentos” (Tusquets) de Cristina Fernández Cubas. Perquè és necessari promocionar la literatura catalana. I si és de la fantàstica, millor.
“Al peu de l’escala” (Edicions 62) de Lorrie Moore. Perquè vull, perquè tinc ganes que plogués. No l’he llegit encara.
“El fondo del cielo” (Mondadori) de Rodrigo Fresán. Perquè si a Fresán el comptem com a extraterrestre sense gènere —ni ciència-ficció ni lite seriosa— em queda una llista de recomanacions on es respecta la paritat —4 senyors, 4 senyores i 1 àlien—. Bon nadal.

Llibres publicats el 2009 que —si tingués calers— regalaria:

“Els jugadors de whist” (Empúries) de Vicenç Pagès Jordà. Perquè són tres novel·les pel preu d’una, actualitza la definició d’amor-obsessiu post-facebook, i mola jugar al trivial de les referències culturals.

“Algo de mi mismo” (Pre-textos) de Rudyard Kipling. Perquè escriu senzill i exquisit alhora; capaç de dir sustitutos continentales importados en comptes d’esclaus negres africans. Una esvàstica a la coberta d’aquesta biografia i pujarien les vendes.

“El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres” (Impedimenta) de Marta Peirano i Sonia Bueno (Ed). Perquè Impedimenta edita a dues tintes i amb carinyu, i els llibres que apleguen textos d’èpoques, gèneres i autors dispars —encara que parlin de robots i humans— es llegeixen amb més ànsia i curiositat.

“Contes” (Labutxaca) de John Cheever. Perquè són contes i són de Cheever. I perquè és més lleugera i barata que l’edició de Proa.

“Génesis” (Salamandra) de Bernard Beckett. Perquè si tens cosins young-adult és millor que els adoctrinis tu amb les teves idees que no pas els pares, l’escola o la televisió.

“Todos los cuentos” (Tusquets) de Cristina Fernández Cubas. Perquè és necessari promocionar la literatura catalana. I si és de la fantàstica, millor.

“Al peu de l’escala” (Edicions 62) de Lorrie Moore. Perquè vull, perquè tinc ganes que plogués. No l’he llegit encara.

“El fondo del cielo” (Mondadori) de Rodrigo Fresán. Perquè si a Fresán el comptem com a extraterrestre sense gènere —ni ciència-ficció ni lite seriosa— em queda una llista de recomanacions on es respecta la paritat —4 senyors, 4 senyores i 1 àlien—. Bon nadal.

# / Algo de mi mismo / El rival de Prometeo / Els jugadors de whist / Llistes / Marta Peirano / Rudyard Kipling / Sonia Bueno / Vicenç Pagès Jordà / Llibre de contes / John Cheever / Cristina Fernández Cubas / Genesis / Bernard Beckett / Lorrie Moore / Rodrigo Fresán / Al peu de l'escala / El fondo del cielo
*
Dec 18
Permalink
“Las batallas en el desierto” (Montesinos, 1986) de José Emilio Pacheco.
Després de llegir aquesta novel·la impressionant que sedueix en menys de 62 pàgines busco, entre els crèdits interminables del “Mantra” de Rodrigo Fresán, el nom de José Emilio Pacheco. “Las batallas” —hi ha confi— sembla el gèrmen de la primera part del llibre de Fresán, la que parla del passat mexicanitzat del protagonista. Punts de connexió:
1. Visió nostàlgica de l’infància —aquesta és fàcil—. «The past is a foreign country». L. P. Hartley, “The Go-Between”.
2. Amistat entre dos alumnes d’una escola.
3. Llistes dels objectes que conformen una època: joguines, electrodomèstics, pelis, còmics, begudes, sabates, cotxes, detergents…
4. I quant a estil —sense sortir del punt 3—, l’art de l’encadenament. El paràgraf absorveix idees, llistes, accions… Fins i tot els diàlegs queden integrats al torrent del narrador. I sona natural com si existís una lògica interna —invisible, però audible—.
5. Viva México, cabrones.

“Las batallas en el desierto” (Montesinos, 1986) de José Emilio Pacheco.

Després de llegir aquesta novel·la impressionant que sedueix en menys de 62 pàgines busco, entre els crèdits interminables del “Mantra” de Rodrigo Fresán, el nom de José Emilio Pacheco. “Las batallas” —hi ha confi— sembla el gèrmen de la primera part del llibre de Fresán, la que parla del passat mexicanitzat del protagonista. Punts de connexió:

1. Visió nostàlgica de l’infància —aquesta és fàcil—. «The past is a foreign country». L. P. Hartley, “The Go-Between”.

2. Amistat entre dos alumnes d’una escola.

3. Llistes dels objectes que conformen una època: joguines, electrodomèstics, pelis, còmics, begudes, sabates, cotxes, detergents…

4. I quant a estil —sense sortir del punt 3—, l’art de l’encadenament. El paràgraf absorveix idees, llistes, accions… Fins i tot els diàlegs queden integrats al torrent del narrador. I sona natural com si existís una lògica interna —invisible, però audible—.

5. Viva México, cabrones.

# / Las batallas en el desierto / José Emilio Pacheco / Rodrigo Fresán / Mantra
*